En aquest article tractaré d’exposar perquè penso que el certificat COVID no serveix per frenar la incidència de la SARS-COVID19 ( a partir d’ara, COVID).
En aquests moments, al punt àlgid de la sisena onada, amb desenes de milers de persones contagiades diàries, la situació als centres d’atenció primària és molt complicada. Hem de ser conscients que la mancança estructural de personal ocasionada per les retallades que es van dur a terme a partir del 2010 ja dificultava molt la tasca del personal sanitari abans de la pandèmia.
La vacunació principalment està fent que morin moltes menys persones per número de contagis que abans que les vacunes es comencessin a distribuir. També el número de persones a l’UCI i hospitalitzades respecte al número de cassos ha disminuït. Tanmateix, el gran número de casos fa que, per molt alta que sigui l’eficàcia de les vacunes, el número de persones hospitalitzades i a la UCI no pari de créixer. Els hospitals tenen bona part del personal i de les instal·lacions dedicats a tractar persones malaltes de COVID. Qualsevol pujada de la incidència dels casos greus de la pandèmia podria fer col·lapsar el sistema sanitari, provocant mortalitat afegida per manca d’atenció d’altres malalties. Per tant, es fan necessàries mesures de salut pública que redueixin els contagis. Amb caràcter general podem definir tres tipus de mesures: les que van destinades a reduir la interacció social i per tant limiten les llibertats (confinaments, tocs de queda); després les sanitàries (mascaretes, vacunació, quarantenes, tests per detectar la malaltia); i per últim tenim mesures que van encaminades a poder mantenir l’activitat econòmica i evitar el tancament d’aquelles empreses que per funcionar requereixen que la gent acudeixi als seus locals (reducció d’aforaments, limitar el número de persones per grup).
El certificat o passaport COVID en primera instància semblaria una mesura sanitària, però en realitat és una mesura econòmica. A l’Estat espanyol es pot obtenir via la vacunació, la presentació d’un test negatiu o la certificació que ja s’ha superat la COVID. A d’altres Estats com l’italià o el francès va començar així i ara només es pot obtenir amb la vacunació. O sigui, en principi l’obtenció del certificat es basa en criteris de salut. Tanmateix, si ens preguntem per a què serveix el certificat veiem que les coses no són el que aparenten. El certificat serveix per entrar a espais interiors de pública concurrència com bars, restaurants, gimnasos, discoteques i similars. Totes sabem que és en aquests espais on els contagis són més fàcils. Semblaria que amb el certificat les persones que accedeixen a aquests espais no poden contagiar la malaltia i això és una fal·làcia. Com ja hem dit el document en qüestió només ens diu si tenim un test negatiu, si hem superat la COVID o si ens hem vacunat. En qualsevol d’aquests casos la persona que presenta el passaport pot estar contagiada i contagiar a d’altres. Recordem que les vacunes actuals no eviten tant el contagi, sinó que redueixen la severitat de la malaltia. Certament, segons demostren les estadístiques, les vacunes redueixen els contagis, però amb una població vacunada al 80% en segona dosi tenim desenes de miler de casos, per tant no es pot dir que estar vacunat impedeix contagiar-se. Vol dir això que les vacunes actuals no serveixen? Rotundament no. Les vacunes serveixen i per això és necessari poder distribuir-les a les poblacions que no les tenen.
En el mateix sentit sembla força clar que haver passat la COVID no evita tornar-la a passar, com succeeix amb el refredat o la grip. Pel que fa als testos, una persona pot donar negatiu per trobar-se en fase inicial de la malaltia, amb nivells de virus per sota del llindar de sensibilitat de la prova. Per tant el certificat en cap cas assegura que els ambients on s’exigeix estiguin lliures de virus. Com a molt es pot dir que el certificat COVID ajuda a reduir la càrrega viral d’aquells espais on s’exigeix. Fins i tot a Catalunya s’ha acabat tancant l’oci nocturn, el sector que amb més insistència havia demanat el certificat COVID. Les autoritats han defensat el certificat COVID com una manera d’incentivar la vacunació sense haver d’obligar i segons ens diuen això és cert. Allà on s’ha implantat el certificat COVID la vacunació ha pujat.
Aquí arriba el punt central de la discussió. Per pujar uns pocs punts el percentatge de vacunació cal organitzar aquest enorme experiment de control social? Jo crec que no. Tant es així que tot i haver-me vacunat encara no l’he demanat i si puc evitar-ho no ho faré.
Com ja hem dit, el certificat no garanteix que un ambient estigui lliure de virus i per tant dona una falsa sensació de seguretat a les usuàries i, el que és pitjor, posa sota sospita a les persones que no el tenen. És a dir, un paper que no garanteix pràcticament res sanitàriament provoca desconfiança entre el veïnat. Persones que no s’han pogut vacunar per problemes de salut poden ser considerades unes insolidàries o irresponsables. Ens agradi o no, presentar el certificat informa a la persona que el revisa de si ens hem vacunat, hem passat la COVID o ens hem fet una prova. Però sobretot, les connexions al QR passen per uns servidors i unes xarxes de telecomunicacions propietats de grans corporacions que veuen com gratuïtament els entreguem dades. No em refereixo a les dades que aporta el certificat sinó al coneixement de les xarxes de relacions que es donen dins la comunitat. No importa que siguin anònimes. La protecció de dades es refereix als aspectes individuals però l’anàlisi del número, les hores, i molts altres aspectes, en principi no assignables a una persona en concret, permet a empreses com Google, Apple incrementar la seva capacitat d’analitzar les societats. La recomanació de la Generalitat de Catalunya és que per verificar els certificats es tingui instal·lat els navegadors Coogle Chrome, Mozilla FireFox o Safaria. De fet, no utilitzar el certificat COVID també és una dada. El que es vol il·lustrar amb aquest exemple és que, per pujar uns pocs punts el percentatge de vacunació, als països amb accés a les vacunes s’entreguen més recursos a les megacorporacions.
A més, no podem deixar d’observar que aquesta extensió capil·lar del control social obre les portes a que el que ara es fa per fer créixer uns punts el percentatge de vacunació pugui ser utilitzat en règims autoritaris, presents o futurs, per a reprimir la dissidència i controlar la població. Tota l’estructura que serveix ara per la COVID es pot traslladar per a que qualsevol Estat pugui exigir tal qual certificat a les persones sota la seva jurisdicció.
Certament no és fàcil lluitar contra la pandèmia i més en un sistema econòmic basat en els diners. A ningú se li escapa que seria molt més efectiu enviar més vacunes als llocs del món on la gent no n’ha tingut accés que revacunar les poblacions que ja ho han estat. Això no es fa perquè es permet que unes poques companyies farmacèutiques facin negoci amb la salut de milers de milions de persones. Es pot dir que sense l’esperança de tenir beneficis no haurien investigat, el que s’oblida és que aquestes empreses van ser molt fortament subvencionades per les administracions públiques per tal de que investiguessin la vacuna. Només els EEUU van aportar 10761 milions1 de dòlars dels quals 955 eren ajudes directes a Moderna, 450 a J&J i 1100 a GSK/Sanofi, la resta eren diners que s’avançaven per a futures dosis, entre ells 1500 milions a Pfizer. Per la seva part, Alemanya va subvencionar amb 375 milions2 d’€ a Biontech (que vindria a ser l’empresa que va desenvolupar la vacuna per a Pfizer). Segons PVA (People’s Vaccines Alliance ) Pizer i Moderna van rebre 8000 milions 3 de finaçament públic per desenvolupar les vacunes per la COVID i actualment tenen uns beneficis de 65.000$ per minut.
Així doncs, si el que es vol és fer créixer el percentatge de persones vacunades, no cal un passaport COVID sinó fer decaure aquest oligopoli i fabricar les vacunes disponibles per a tota la humanitat. Si no s’acaba amb les patents de les vacunes i s’afronta la pandèmia de manera global l’únic que farem serà anar afrontant onada darrera onada, punxant-nos dosi darrera dosi i enriquint els amos de les patents a costa d’uns diners públics que haurien de servir per exemple per millorar la sanitat pública.
Tant de bo es desenvolupi una vacuna que sigui capaç d’evitar la transmissió, mentre això no passi s’han de fer universals les que ja tenim, que com a mínim redueixen la mortalitat i els quadres severs.
Des de les esquerres s’han plantejat encertadament mesures per fer front a la crisi social provada per la pandèmia. També es podrien proposar al govern català amb l’ajuda de les universitats i el sector tèxtil seria desenvolupar una mascareta rentable amb les característiques de l’FFP2.
Tanmateix crec que ja va sent hora de dir no al certificat COVID i plantejar mobilitzacions per a l’eliminació del mateix i de les patents sobre les vacunes investigades amb diners públics i que ja han estat més que amortitzades. Han existit casos de victòria a com la lluita contra les patents dels medicaments que es fan servir contra el VIH a Sudàfrica i la Índia. L’internacionalisme és avui més necessari que mai, tant en la lluita per superar la pandèmia com contra la crisi ecològica global.
a Exsitia una primera versió de l’article que podria contenir incorreccions respecte a la lectura de les dades.
Nautilus marxianiï 