L’ex-alcalde Xavier Trias es torna a presentar a les eleccions. La seva idea força és revertir les polítiques dutes a terme durant els governs d’Ada Colau i Jaume Collboni. Però quines polítiques? Si Barcelona continua sent després de 8 anys una ciutat «bussines friendly». No crec que Trias vulgui fer més petit el Mobile i acabar amb aquesta concentració de directius que venen a Barcelona a passar uns dies de mariscades i sexe (moles vegades de pagament) pagats amb les plusvàlues que extreuen de la gent treballadora que per exemple instal·la la fibra o fa telemarketing. Durant els darrers mandats el Mobile ha crescut i s’ha consolidat. Tampoc crec que en Trias vulgui reduir el trànsit de creuers que amb les seves xemeneies contaminen el centre de la ciutat i envien allaus humanes Rambles amunt i avall. L’arribada d’aquestes ciutats flotants no ha parat de créixer en els darrers mandats exceptuant els anys de la pandèmia. Tampoc crec que en Xavier Trias i la seva candidatura estiguin pensant en com reduir l’enriquiment dels rendistes de la ciutat, aquells que es lucren amb l’especulació sobre el preu de l’habitatge. De fet ja ha promès que derogarà l’ordenança que regula que les promocions privades han de reservar un 30% a habitatge públic. També ha declarat que està a favor dels hotels, sobretot dels de cinc estrelles. O sigui, si no es que es planteja construir plataformes costaneres com les de Dubai per allotjar els turistes patricis fora dels llocs amb la plebs es passeja no sé com vol evitar que més habitatge es transformi en habitacions d’hotel. Si algú ha jugat al Monopoly sap que els hotels i els pissos turístics acaben amb els habitatges i donen molts més diners als propietaris dels edificis.
En Xavier Trias es presenta com un candidat amable i endreçat en canvi si repassem algunes de les seves polítiques veiem que no ho van ser tant. Només recordar que va intentar desallotjar per la força Can Vies provocant que tot un barri s’aixequés contra aquesta política de sheriff i a la vegada el seu ajuntament pagava 5500 € mensuals pel lloguer del Banc Expropiat (un local ocupat) a la Caixa. També caldria recordar els sobrecostos i endarreriments del túnel de Glòries que van obligar a tornar a licitar les obres per acabar amb el desgavell de les anteriors constructores.
Sobre la crisi climàtica l’alcaldable de Junts és dels que un dia expressa la seva preocupació i l’altre diu que les polítiques de reducció del trànsit no serveixen i que s’ha d’ampliar l’aeroport del Prat. De la mateixa manera no mostra cap preocupació per les emissions dels vaixells del port de Barcelona.
Pel que fa a l’alliberament nacional és de justícia dir que en Xavier Trias va deixar ben clara la seva posició fa uns dies al Círculo Ecuestre . «Sí, jo soc independentista. Ara bé, ¿ens la donaran? Segur que no. Per tant, la meva feina avui és reduir tant com pugui la dependència”. Aquest posicionament coincideix totalment amb el de Junts. Clamar per la independència però no fa cap proposta ni política ni organitzativa per portar-la a terme.
De fet l’exalcalde i el seu equip estant esmerçant molts esforços en traçar una nebulosa al voltant del candidat a fi i efecte de convertir-se en un catch all party. Una candidatura personalista que semblaria haver copiat la seva idea força de la bandera del Brasil (ordre i progrès) inspirat en el filòsof francès Auguste Comte que titllava als ja moderats Russeau i Voltaire de generar utopies metafísiques irresponsables i incapaces de dotar d’odre moral i social a la humanitat. Sobta la coincidència entre Comte i Trias. Tal i com feia Comte en Trias defensa que per a que la societat funcioni uns han demanar i uns altres han d’obeir tal i com passa a la família (unitat fonamental del societat tan per en Xavier Trias com per Auguste Comte). De la mateixa manera quan en Trias parlar de progrès econòmic el que està defensant és anteposar les necessitats dels negocis a les socials que només es podran satisfer quan el negoci estigui assegurat.
En Trias ha estat víctima de les repugnants clavegueres de l’Estat però des de la màxima solidaritat, en aquest sentit, es pot dir que és l’alcaldable dels que defensen que la riquesa no s’ha de repartir si no que l’important és que als de dalt els vagi bé perquè la seva riquesa s’escoli. En lloc de solidaritat caritat, que la gent obrera es segui al costat de la taula dels rics i s’alimenti de les molles.
Nautilus marxianiï 