El referèndum d’Schrödinger i els Comuns o com el referèndum és viu i mort a la vegada.

Schrödingers-Cat-3

La célebre paradoxa del gat d’Schrödinger ens descriu un sistema (imaginari) constituït per una caixa tancada, dins la qual, hi ha un gat i un flascó ple d’una gas verinós, l’alliberament del qual provocaria la mort del gat. Que el gas letal s’escampi depèn de la desintegració d’una partícula radioactiva i la probabilitat de que això passi és d’un 50%. El genial físic austríac Josef Schröedinger tot aplicant el principi de la física quàntica de la superposició (que simplificant molt, les físiques em perdonaran, es basa en que els electrons poden ser a dos llocs al mateix temps) ens diu que el gat és viu i mort a la vegada i que només quan obrim la caixa determinarem un dels estats. En resum que el nostre acte d’obrir la caixa farà que el gat (imaginari) aparegui viu o mort.

En aquests moments deu haver lectores que ja tenen clar de que va l’article i d’altres que estan a punt de deixar de llegir aquesta merda friqui digna d’un diàleg de “The big bang theory”. Per anar concretat, dir que el referèndum (gat) és troba dins una caixa, atès que el govern al·legant (amb certa raó) les enormes dificultats encara no ha fet cap pas administratiu per portar-lo a terme (obrir la caixa). El govern del PP que comanda l’Estat és el flascó de verí que pot o no aturar el referèndum i la partícula que es pot desintegrar (desmobilitzar) els l’empenta de la societat que vol una resolució democràtica del conflicte. Per tant, només quan s’obri la caixa on està guardat el referèndum sabrem si serà viu o mort. És a dir, servirà per dirimir l’autodeterminació de Catalunya de manera vinculant (viu) o no servirà per aquesta fita (mort). Ara com ara, és viu i mort a la vegada i només quan obrim la caixa provocarem, el que en termes científics s’anomena, el col·lapse objectiu d’una de les dues realitats.

Una contradicció i una errada
El lideratge dels Comuns ha travat un discurs mitjançant el qual diu que participarà a les mobilitzacions pro-referèndum, però que vol esperar a que el govern obri la caixa (en llenguatge “schöedingerià” per decidir si crida a votar o no. Aquest posicionament d’esperar i veure, és el ha permés mantenir un cert consens dins l’executiva (no oblidem que està conformada per quotes de ICV, EUiA, Comuns i alguna gent de PODEM en ruptura amb la línia de l’Albano Dante). Aquesta fita no es pot menystenir, sobretot en un partit de recent creació i que necessita pau entre les diferents famílies per construir-se; però constitueix a la vegada una contradicció enorme amb els principis rupturistes que deia preconitzar Catalunya en Comú i (dit amb tot el respecte) una errada política.

La contradicció que suposa que gent com bona part del lideratge dels Comuns, que saben perfectament el poder transformador de la desobediència a les lleis injustes, es situen en una posició de passivitat institucionalitzada per dedicar-se a construir el projecte és enorme. Com pot ser que persones que han apel·lat repetidament tant a la desobediència com al dret de rebel·lió ara quan arriba un dels moments més importants vulguin imposar la inacció a unes bases que van entrar en massa al projecte dels Comuns per acabar clarament amb el règim del 78. Com pot ser que gent que formava part d’un espai com el Procés Constituent que clamava per un procés constituent no subordinat a Catalunya ara opti per resguardar-se darrera del mur de la legalitat del 78, legalitat imposada amb les pistoles de la Falange al carrer i pel rumor de sabres militars que va santificar la unitat de l’Estat espanyol mitjançant uns articles dictats no esmenables.

Des d’un modest punt de vista i amb tot el respecte el lideratge dels Comuns ha comés una errada política amb aquesta indefinició. L’errada principal és topar amb bona part de les activistes que són les arrels del seu projecte, aquest fet està relacionat amb l’enorme vot dual del que han estat objecte, cal recordar aquí centenars de milers de persones que el 27S van votar CUP-CC, a les Estatals van votar En Comú-Podem. Potser  l’executiva de Catalunya en Comú te com a projecte repetir l’aliança estratègica ICV-PSC però relegant , ara, el PSC al paper de crossa que anteriorment va fer ICV, és un objectiu totalment legítim, però no oblidem que els partits que no engresquen els seu electorat central, tenen moltes dificultats per créixer.
Potser han adoptat la indefinició perquè no tenien un altre remei atès que no poden demanar un vot concret, perquè com ells mateixos han argumentat moltes vegades no tenen una posició comuna i per tant si volguessin demanar el vot, ja fos en sentit positiu o negatiu haurien d’afrontar un debat que pensen que no poden resoldre sense causar una forta divisió interna, tant a Catalunya com a la resta de l’Estat, o bé haurien de donar llibertat de vot, fet que dificultaria bastant la seva campanya. De nou, apareix l’argument de la cohesió interna com justificació de l’actual indefinició, quan un espai polític no pot definir una posició sobre un tema central vol dir que quan es presenti la disjuntiva quedarà bastant incapacitat. Tot això seria molt més clar si la caixa estigués oberta, és a dir si ja tinguéssim clar, com a societat, les passes concretes per fer el referèndum. Perquè s’ha de dir la veritat i del decret de mesures complementàries, que emanaria de la llei de referèndum i que és el que determinaria tots els detalls tècnics d’organització del mateix no en sabem gaire res. Vol dir això que el posicionaemt d’esperar i veure sigui coherent amb les idees de l’esquerra que es diu transformadora? Doncs NO.

El govern ha d’obrir la caixa però ningú és neutral en un tren en marxa.

És evident que el govern ha de canviar el pressing mediàtic als comuns i canviar-lo per un pressing real, obrint la caixa on tenen guardat el referèndum (s’ha d’explicar bé com es farà, tot i que em consta que l govern ha explicat certs aspectes a l’executiva dels Comuns) per a determinar que està viu i ben viu. Comença a caducar el temps del secretisme i s’obre la necessitat de socialitzar una estratègia de masses per garantir la lliure determinació de Catalunya.

Molts líders dels Comuns no s’han cansat de citar a Gramsci per tant és del tot coherent recordar-li dues cites, la primera és “que la indiferència és el pes mort de la història”1, però sobretot aquella tan coneguda “ pessimisme de l’intel·lecte i l’optimisme de la voluntat”. L’intel·lecte ens diu que fer el referèndum no és gens fàcil i que podem fracassar, en canvi la voluntat ens porta actuar malgrat totes les dificultats. És aquí on el revolucionari Gramsci (per molt que se l’hagi volgut vestir de socialdemòcrata o postmodern) situa l’acció política, la gent rupturista actua per a que passin coses, no espera a veure que succeeix per intervenir.

Quin escenari és millor per al futur de la gent senzilla, la gent comú? Que centenars milers, o inclús milions de persones surtin al carrer, acampin, bloquegin etc si el govern del PP vol prohibir el referèndum? Que milions de persones s’enfrontin a l’autoritat del règim del 78? Que milions de persones surtin a celebrar la república?. Quan estarem més properes d’una desitjable República Ibèrica formada per nacions lliures si aconseguim la República Catalana o si esperem a reformar la Monarquia Espanyola? Serà més fort o més feble el bloc PP C’S si es fa el referèndum? Aquesta sèrie de preguntes ens porta a una altra cita, la que dóna títol al llibre de Howard Zinn sobre el moviment de l’alliberament de la gent negra als Estats Unitat “Ningú es neutral en un tren marxa”2.

Encara som a temps

Crec que les companyes del Comuns poden afinar el seu posicionament. Resoldre el debat sobre el federalisme, i passar d’un model abstracte que s’ha mostrat incapaç en 40 anys de generar no ja una Ibèria Federal sinó un Estat espanyol que resolgui mínimament la qüestió nacional o bé acceptar el fet de que pel federalisme republicà sigui possible cal primer que les repúbliques siguin independents.

Si recuperem la analogia inicial entre el gat d’Schrödinger i el referèndum, recordarem que una partícula que té un 50% de desintegrar-se és el que determinarà si el flascó de verí s’obrirà i matarà al gat (imaginari). Havíem establert que aquesta partícula en el cas del referèndum és la mobilització social. Els Comuns han dit que participaran a les mobilitzacions que s’organitzin i això és un principi, però pot una força que es diu transformadora restar a l’expectativa o ha de proposar i ser pro-activa? L’escenari del 2 d’octubre no el sabem, encara no hem obert la caixa del referèndum, un cop ho fem aquesta determinarà com afrontarem el primer dilluns de l’Octubre, del que sí podem estar segures és de que sí la gent que formar part de Catalunya en Comú abandona la passivitat i es suma a l’optimisme de la voluntat de fer el referèndum l’escenari serà molt més favorable a les classes populars. Això no vol dir fer un acte de fe, perquè és imprescindible que el govern de la Generalitat concreti, però sí tenir clar el costat de la barricada.

Com a la paradoxa del gat, en el cas del referèndum resulta inútil tenir debats bizantins sobre si el govern anirà fins al final o no, atès que la caixa encara està tancada. Totes sabem i només cal repassar les editorials de La Vanguardia, o la destitució de Baiget que existeix una forta pressió cap a la tercera via, signifiqui el que això signifiqui. Tanmateix el mandat popular porta a dirimir la lliure determinació de Catalunya  i cal actuar ara sobre l’escenari existent i no escudar-se en escenaris futurs. El que fem d’ara a l’octubre serà el que determinarà el resultat. Exigir que el govern clarifiqui és imprescindible per avançar i a la vegada aportar el màxim entusiasme, força i intel·ligència  perquè l’autorganització social serà la clau de tot plegat.

Com deia un tuitaire “piulo quan passen coses i si no piulo per a que passin”3

 

1) Cita extreta de la “Plaza Podemos” https://www.reddit.com/r/podemos/comments/2wgc1z/la_indiferencia_es_el_peso_muerto_de_la_historia/
Original d’Antonio Gramsci, “Indifferenti”, en La città futura, 1 de febrero de 1917

2) Howard Zinn Nadie es nuetral en un tren en marcha” Editorial Hiru 2001

 

3) Descripció de @Ciudadano_Zer0 traduïda al català

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s